septiembre 23, 2008

La insumisión contra la política lingüística planea en la apertura del curso universitario

Un breve recorrido por los pasillos y claustros de la Universidad de Barcelona (UB) demuestra la existencia de dos niveles de realidad. Una oficial, la de los rótulos, comunicaciones y paneles escritos exclusivamente en catalán, y otra social, la de las conversaciones en distintos idiomas en el bar y la de los anuncios de servicios del tipo «Se alquila habitación» o «Clases de guitarra» e incluso «Alloggio per studenti». Las universidades catalanas son plenamente conscientes, no sólo de esa cohabitación lingüística, sino también de que la normalización del catalán no puede mermar la calidad de la enseñanza poniendo trabas a la contratación de profesorado extranjero o a la acogida de estudiantes foráneos.


Por ello, el nuevo curso académico comenzó ayer en Cataluña sin que ninguno de los centros universitarios cumpla la normativa impulsada por la Generalitat consistente en exigir el nivel C de catalán -acreditación del uso satisfactorio de este idioma de forma oral y escrita- a los docentes extranjeros. Un ejercicio de libertad genuinamente universitario donde el profesor explicita la lengua en que impartirá la clase para que el alumno pueda elegir.

Bajan los alumnos extranjeros

Es así de sencillo, pero una vez más, la realidad oficial, la de las proclamas catalanistas, ha disuadido a muchos «cerebros» académicos y estudiantes extranjeros de trasladarse a Barcelona temerosos de una sobreexigencia lingüística. De hecho, el número de alumnos extranjeros acogidos en la UB ha descendido en los tres últimos cursos, al pasar de 1.916 a 1.795. Ayer, el mostrador dedicado a los alumnos de los programas Erasmus y Sócrates presentaba una cierta soledad en las dependencias de la UB de la Gran Vía. Quizá esa falta de movimiento fuera algo circunstancial, pero ante la posibilidad de que determinadas políticas nacionalistas debiliten el dinamismo académico, sus responsables han optado por una insumisión, impensable años atrás en universidades tan «patrióticas» y beligerantes como la Pompeu Fabra o la Autónoma de Barcelona (UAB), que fueron las primeras en reivindicar su vocación científica frente a las limitaciones lingüísticas. Esa insumisión planeó en el acto de inauguración del curso, donde los discursos aludieron más o menos explícitamente a esa postura, con la que el sistema universitario catalán demostró su apertura de miras frente a la cerrazón del Gobierno catalán. «Superado el conflicto de la lengua, nada impide contratar a los profesores extranjeros en función de su talento», aseguró Joaquim Coello, presidente del Consejo Social de la UB, órgano de participación de la sociedad en la universidad donde están representados Generalitat, Parlamento catalán, empresarios, sindicatos, Ayuntamiento de Barcelona, alumnos y profesorado.

La UB ejerció de anfitriona del acto, aunque la lección inaugural corrió a cargo de la UAB, que este año celebra el 75 aniversario de su creación. El catedrático de Historia Contemporánea de este centro, Antoni Segura, también apeló a la vocación internacional del sistema universitario catalán e hizo suyas unas palabras del que fuera rector de la UAB, Pere Bosch Gimpera, según el cual «la misión de la universidad es de una completa internacionalidad, sin que ello excluya el arraigo en el país el deber de ser la expresión de sus anhelos de cultura». El rector en funciones de la UB, Josep Samitier, también apeló a la necesidad de «buscar el equilibrio entre la internacionalidad de la universidad con la protección del patrimonio cultural propio».

Todos estos toques de atención no pasaron desapercibidos para el consejero de Innovación, Universidades y Empresa de la Generalitat, Josep Huguet (ERC), quien visiblemente a la defensiva, subrayó que «los alumnos tienen derecho a usar el catalán, por lo que es necesario que exista profesorado suficiente para atender a ese derecho». Para Huguet, «no es incompatible el cosmopolitismo con la catalanidad».

Polémico documento

El pasado 11 de junio, el Consejo Interuniversitario de Cataluña, aprobó un documento en el que se instaba a los centros académicos a exigir el nivel C de catalán a todos los docentes procedentes del extranjero o del resto de España a los que se les hiciera contrato permanente. UAB y UPF reaccionaron casi al instante advirtiendo de que no estaban dispuestos a primar el conocimiento de la lengua catalana sobre el talento docente. La Generalitat se vio forzada a poner matices a esa orden, reconociendo toda una serie de excepciones a esa obligatoriedad en función de la disciplina a impartir.

» Artículo publicado en ABC

1 comentario:

Xurde dijo...

Hola Compañero.

Este artículo que con tu permiso publico en tu BLOG,tiene que ver mucho con lo que expresas ya sea directa o indirectamente....

Un saludo.Xure Rocamundi.

http://ciutadansarenys.blogspot.com/


DELACIONS, PARAL·LELISMES, CUAN AFECTA LA CRISI ALS SOUS DELS NOSTRES GOVERNANTS I UN DESIG PER A LES GENTS DE BONA VOLUNTAT:

Aquesta vegada és cert, no és “d'escoltades”, m'ha ocorregut a mi en persona. Divendres passat 19 de Setembre vaig rebre una carta de la “Agència Catalana de Consum” datada el 16 del mateix mes l'encapçalament del qual començava així:

Assumpte:

El passat 05/05/2008, van rebre una denúncia d´un ciutadà/ana en la qual es posava de manifest que:

Els rètols i/o cartells d´informació de caràcter fix no estan redactats, almenys, en català.

Després em recorda els articles 2 i 32.3 de la llei de política “lingüística” 1/1998, en els quals establix que la llengua de Catalunya és el català, el primer, i sobre la senyalització, documents empresarials, preus, cartells, etc, el segon.

A partir d'aquí em “conviden” a redactar-los “almenys” en català, en cas contrari m'adverteixen que procediran a imposar-me una infracció.

M'he informat i la “infracció” podria costar-me la friolera de 3.000 euros………i sobretot ara, en aquests moments que la meva economia (com la de la majoria dels treballadors) és tan “boyant”……

Si, aquesta és la Catalunya tolerant, oberta, lliure, plural, on el castellà viu sense problemes ni sobresalts. I on allò que vénen “DENUNCIANT” Ciutadans, UPD, PP i el Manifest “Por una Lengua Común” subscrita per Sabater, diversos intel·lectuals i milers de signants (Lliures!: entre ells el Diari el Mundo, Viatges Marsans, Tele 5, Pérez Reverte, regidors i afiliats múltiples del PSOE, Montserrat Caballé, Esportistes d'elit, Associacions de Comerciants, etc), és MENTIDA?

Jo pensava, creia, que a Catalunya havia 2 llengües COOFICIALS i que segons la CONSTITUCIÓ, la LLENGUA OFICIAL de tot l'ESTAT (i Catalunya ara per ara pertany a “aquest “ Estat) era el mal denominat “castellà” (si perquè en realitat és l'ESPANYOL. El de “castellà” és una qüestió “semàntica-política” implantada pels nacionalismes, els agradi o no, se segueix denominant:”Real Academia de la Lengua Española”).

No hi ha cap PAIS en el MÓN que implícitament la seva administració “restringeixi” l'ús de la llengua oficial nacional i obligui l'ús d'una local en detriment de l'estatal, repeteixo; CAP!

Solament cal fixar-se en l'incongruent d'aquesta llei, anem a veure'l:
Si com comerciant poso els meus cartells “sol” en català, no hi ha cap problema (fins a em subvencionen amb diners públics el metraquilat)

Si com comerciant poso els meus cartells “sol” en castellà, multa de 3.000 euros (és normal, perquè aquí, aquest “idioma tan rar”, que ens és tan aliè, ningú ho usa ni ho entén, és estranger).

No he vist ni oïda ni una sola denúncia a un Pub de la costa on tots els seus cartells estiguin en anglès (que els hi ha, fer-vos un volt per la Costa Brava), holandès, etc. Tampoc a cap carnisseria que els seus anuncis són exclusivament en àrab…..i tampoc l'hi desitjo a cap, és simplement un parell d'exemples.

El curiós és que no es “jutja “ la meva labor com professional, sinó que idioma redacto els meus documents. El bon fer una vegada més passa a segon pla, com als quals exerceixen; medicina, justícia, ensenyament, informatius, etc., en aquesta beneïda terra, tenint més mèrit la llengua que s'expressin que la seva experiència professional-laboral. Les “oficines” a les quals es pot acudir a delatar “tal aberrant horror visual” es diuen de “Delació Lingüística”. Utilitzen aquest eufemisme per a diferenciar-lo de “denúncia “ i pot ser de forma anònima (tota denúncia ha de tenir identificat a un denunciant).

Em recorda les històries que es contaven de la postguerra. Si un veí es duia malament amb un altre, ho denunciava per “rojo”, venien les autoritats i li donaven “el paseíllo”.
El mateix pasava en l'Alemanya Nazi, s'acusava a un ciutadà de simpatitzant dels jueus i tenia els seus dies contats.
En ambdós casos de forma anònima………..i per la PÀTRIA!

Solament un incís, se m'acaba d'ocórrer mentre escrivia aquestes línies. S'han preguntat alguna vegada la importància del bigoti i el seu significancia al llarg de la història? Ho portaven amb “dignitat” noms tan il·lustres com: Hitler, Franco, Stalin i en època més propera o actual; Aznar, Maragall o Carod Rovira. “El bigoti és a la imposició i a la intolerància com la barba al talibà” (És que sóc molt bo en ocurrències).

Seguim. En el mateix ordre de coses que comentàvem abans, el passat dia 9 de Setembre/08 en les pàgines 16 i 17 del Diari El Mundo sortien públicament les següents denúncies:

Pàgina 16. Sara Burgos de Santa Susanna deia com titular: “Si un niño pide pan, agua o pis en castellano, hay que ignorarlo”.
Aquesta senyoreta és monitora d'un col·legi de Barcelona (Sagrera) i aquesta era l'ordre que havia rebut de la seva superior.
La preocupació del col·legi és que segons recents estudis de la Generalitat, en els patis es parla més castellà que català i tenien el mandat directe de canviar la tendència. Parlem de nens de 3 a 6 anyets!

Pàgina 17. Francisco López de Vilanova i la Geltrú per la seva banda titulava la seva; “Mi hijo mimetizaba fuera de Catalunya las actitudes despóticas de sus profesores”
Venia a dir que el seu fill de 9 anys, estant de vacances a Extremadura, no responia a ningú que li parlés en espanyol, tal com feien amb ell els mestres en el col·legi.

Per a comprovar-lo és tan fàcil com entrar en Internet i buscar-lo o acudir a l'hemeroteca del citat rotatiu.

Per a finalitzar solament comentar per damunt els sous dels nostres governants en aquests temps de crisis que van sortir publicats recentment en el Periòdic de Catalunya:

ZP, Presidente del Gobierno, gana 7.000 Euros mensuals (dietes a part). Ens agradi o no aquest senyor, té una gran responsabilitat en les seves mans i de les seves decisions depenen 44 milions de persones.
En contraposició, el President (senyor Montilla), cobra 12.000 Euros al mes (dietes a part) i qualsevol “Conseller” de qualsevol àrea 9.000 Euros (Exceptuant el President del Parlament; 10.000 Euros mensuals).

Sóc més aviat de lletres, les matemàtiques no són la meva forta, però si depenem 44 milions de persones de les decisions encertades o no del nostre Presidente, en el cas del President el marc del qual d'actuació és de 7 milions de ciutadans (la població de Catalunya), aquest hauria de cobrar un màxim de 1.115 Euros/mes si apliquéssim la proporcionalitat de població. Dels Consellers, millor no parlar……

Si, han de posar moltes multes per “Delació Lingüística”, cal mantenir a tota aquesta OLIGARQUIA catalana, que viu com sempre tan allunyada de la realitat de la ciutadania, perquè segueixin malgastant els nostres recursos dels Diners Públics a mantenir i incrementar els seus ESTATUS, CAPRITXOS i PRIVILEGIS.

I finalment un desig; DESIG que els polítics dels 2 grans partits davant la molt dolenta situació actual, exerceixin d'ESTADISTES i pactin entre ells:
Un model d'Estat blindant competències (recuperant Educació), delimitin les de les Autonomies, reformin la Constitució, ens donin un model de Finançament Autonòmic solidària per volum de població, aúnen esforços per a pal·liar la crisi traient endavant els pressupostos, i sobretot i abans de res: Siguin valents d'una vegada per sempre i canviïn la LLEI ELECTORAL; un CIUTADÀ, un VOT (Vingui d'on vingui. Que la representació parlamentària es correspongui pel nombre de vots rebuts proporcionalment)……..Amb això, els asseguro, s'acabarien la major part dels nostres problemes.